SUCRE
És un producte que es consumeix fa segles. És present a totes les taules. Moltes persones no poden viure sense. Altres persones eviten el consum costi el que costi, parlem del sucre. Cada cop més seguit estem escoltant especialistes que afirmen que el sucre causa problemes greus a la salut i que ha de ser evitat. Però moltes vegades es genera confusió, perquè com pot ser una cosa natural –i tan consumida com el sucre- nociu per al nostre cos? Per aclarir tots els dubtes i arribar a la clau, en aquest article exposem els mites i les realitats respecte al sucre i el seu paper en la salut.
SUCRE NATURAL / SUCRE AFEGIDA
El sucre natural és el que es troba als aliments sencers, no processats. Algunes verdures tenen sucre, així com també alguns grans, fruits i fins i tot la llet; sent els més beneficiosos per a l’organisme la fructosa -fruits- i la lactosa -llet-.
La sacarosa, coneguda com a “sucre comú” de color blanc/transparent –el vidre-. A la natura es troba en un 20% del pes a la canya de sucre i en un 15% del pes de la remolatxa sucrera, de la qual s’obté el sucre de taula. En ser ingerida es desdoblen els seus components en glucosa i fructosa, a l’intestí prim l’enzim sacarasa s’encarrega de convertir-lo, alhora, en glucosa i fructosa. Se sap que aquest sucre es digereix amb facilitat i no genera productes tòxics durant el metabolisme. Aquests tipus de sucres no només són benignes, sinó que el consum és encoratjat.
Ara bé, el problema comença amb les anomenades sucres afegides, la que s’afegeix als aliments processats -inclou begudes- mitjançant el procés a fàbrica per servir propòsits com afegir volum al producte, agent preservant o mantenir la frescor i per a la fermentació , com així també per afegir sabor.
En consumir-la -mitjançant la ingesta d’aquests productes- augmentem la possibilitat de trobar-nos amb problemes mèdics com ara diabetis del tipus 2, problemes d’obesitat, càries, arrugues, problemes cardíacs i fins i tot reduir el colesterol “bo” –HDL-.
Atès que el sucre no aporta nutrients, el sucre afegit dels productes ens proveeix de calories, però no de nutrients. Amb això arribem a consumir més de les calories que necessitem i sense els nutrients que ens demana el cos.
SUCRE I CARIES
Una recomanació recent realitzada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) suggereix disminuir el consum de calories provinents de sucres del 10% (xifra establerta des del 2002) al 5% de la ingesta diària.
Fins i tot una reducció més gran del consum de sucre tindria beneficis addicionals. Un 5% de la ingesta calòrica total equival a uns 25 grams (aproximadament 6 cullerades petites) de sucre al dia per a un adult amb un índex de massa corporal normal.
Gran part dels sucres que consumim, existents als aliments processats, són una de les causes de l’aparició de càries a tot el món, va revelar l’OMS a l’esborrany d’una consulta pública sobre directrius de la ingesta de sucres.
La càries és una malaltia multifactorial que genera la destrucció dels teixits de la dent, com a conseqüència de la desmineralització provocada pels àcids generats per la placa bacteriana a partir del sucre. Cada dia la placa bacteriana es forma sobre les dents i els bacteris metabolitzen els aliments, especialment els carbohidrats (sucres i midons), formant àcids que desmineralitzen l’esmalt de la dent, iniciant així el procés de la càries.
El procés metabòlic, resultat de la descomposició dels sucres dels aliments que ingerim, genera un ambient àcid i augmenta el pH del medi bucal. Això condiciona la presència d’un ambient cariogènic a la boca, i aquest és el principal factor per a l’aparició i la progressió de les lesions de càries.
“La càries és una malaltia que es pot controlar i prevenir, de manera que el desenvolupament de noves tecnologies i productes que ajuden a la detecció, prevenció i tractament primerenc de lesions de càries constitueixen un desafiament constant per a la professió i la indústria”.
Implicacions socials de la càries dental
Aquesta important malaltia afecta no només els nens en edat escolar sinó també la gran majoria dels adults. Malauradament, en etapes primerenques la càries no produeix símptomes i el signe inicial, que és una taca blanca, no és fàcil de visualitzar per al pacient. Per això, el diagnòstic o control professional cada sis mesos és tan important per prevenir i controlar aquest tipus de lesions primerenques o incipients.
Un símptoma tardà de la càries és el dolor dental i constitueix una causa d’absentisme laboral i escolar. Aquest dolor reflecteix que el grau de compromís i destrucció de la dent ha arribat a la polpa o nervi dental i que el tractament serà més complex i costós.